A l'abril, el primer experiment VIN-Q va tenir lloc a Catalunya, Espanya, amb la participació 11 vinyes que practiquen o tinguin interès a començar gestió de l'agricultura regenerativa. L'experiment es va dur a terme els dies 12 i 17th i 19th d'abril, amb quatre investigadors visitant cada vinya en onze ubicacions diferents. Van representar un total de nou experiments dels quals cinc estaven relacionats amb la salut del sòl.
En aquesta entrada del blog, parlarem dels resultats de l'experiment del sòl realitzat per Isadora Schmidt des de Terra Viva, que forma part de un experiment distribuït amb l'objectiu de comparar les 11 vinyes en diferents zones climàtiques i condicions del sòl. En l'àmbit d'aquest experiment distribuït, Terra Viva va oferir els seus serveis per recollir mostres per a tots els experts en salut del sòl implicats en aquesta iniciativa de recerca i compartir obertament informació i mostres de sòls.
Ens estem centrant en el resultat de l'anàlisi de microbiologia realitzada per Terra Viva i les properes publicacions parlaran del resultat d'altres experiments. Una breu descripció dels experiments inclou:
- Drones gestionats per Jonathan Minchin de Projecte ICAERUS va proporcionar una imatge de les vinyes per identificar zones homogènies per a l'extracció del sòl. Les imatges d'àrea van proporcionar una visió general del terreny i van identificar les deshomogeneïtats de la vegetació i les condicions del sòl. També van poder captar les diferències d'humitat del sòl. La càmera NDVI proporciona l'índex de vegetació dels cultius de cobertura i les vinyes.
- Topografia del terreny en models 3D, que permet veure petites variacions de la composició del sòl.
- Les càmeres multiespectrals d'apropament van proporcionar una estructura 3D de cada planta en diversos espectres.
- Fotos de cultius de coberta analitzades per AI per identificar espècies vegetals i biodiversitat de la zona de cultius de coberta.
- Isadora va prendre mostres de tres localitzacions aleatòries per a cada vinya amb un total de 33 mostres extretes. Les mostres es van extreure mitjançant sonda de sòl i es van emmagatzemar en bosses esterilitzades per garantir la integritat de la mostra. Les mostres de sòl es van analitzar en un període de 48 hores per garantir la viabilitat de la mostra.
- La resta de mostres recollides com a part de l'experiment distribuït es van enviar a quatre laboratoris per analitzar-les (Regne Unit, Alemanya, Espanya i França).
Si bé les regions del Priorat i el Penedès poden compartir algunes similituds en les seves pràctiques vitivinícoles, també s'enfronten a reptes únics. Al Penedès, un dels grans reptes és el clima mediterrani semiàrid, que pot provocar sequera i escassetat d'aigua en determinades èpoques de l'any. A més, les vinyes del Penedès solen estar situades en vessants, cosa que pot dificultar la gestió i la verema. Al Priorat, en canvi, el terreny accidentat i els forts pendents poden dificultar la plantació i el manteniment de vinyes, i la comarca també és propensa als incendis forestals. No obstant això, ambdues regions tenen un gran focus en la viticultura sostenible i estan treballant per abordar aquests reptes mitjançant tècniques i tecnologia innovadores.
L'experiment Vin-Q va aportar informació valuosa sobre la salut del sòl de les vinyes. Els paràmetres analitzats incloïen la biomassa bacteriana total, la biomassa fúngica total, la proporció de fongs a bacteris, protozous (flagel·lats, amebes i ciliats) i nematodes. Proporciona una visió valuosa de la salut i el funcionament de l'ecosistema del sòl: com s'estan ciclant els nutrients, supressió de plagues i malalties, informació sobre la diversitat i l'estructura del sòl i l'agregació.
| Terme | Descripció | Gamma desitjada a les vinyes (per gram de terra) |
| Biomassa bacteriana | La massa total de bacteris vius en una mostra o ambient determinat. | 135-1,350 µg/g |
| Biomassa fúngica | La massa total de fongs vius en una mostra o ambient determinat. | 270 – 6,750 µg/g |
| Relació F:B | La relació entre la biomassa total de fongs i la biomassa bacteriana total. | 2:1 – 5:1 |
| Protozous | Grup d'organismes unicel·lulars que s'alimenten principalment de bacteris i algues. | >50.000/g |
| Flagel·lats | Un tipus de protozous aeròbics | – |
| Amebes | Un tipus de protozous aeròbics | – |
| Ciliats | Un tipus de protozous que pot ser un indicador de condicions anaeròbies | – |
| Nematodes | Un grup d'organismes semblants a cucs | – |
| Nematodes d'alimentació bacteriana | S'alimenten principalment de bacteris. | 300 |
| Nematodes que s'alimenten de fongs | Organismes que s'alimenten principalment de fongs. | 200 |
| Nematodes depredadors | Organismes que s'alimenten d'altres organismes (preses) per obtenir la seva nutrició. | 100 |
| Nematodes que s'alimenten d'arrels | Organismes paràsits que viuen sobre o dins dels teixits vegetals i obtenen els seus nutrients de la planta hoste. | – |
| Biomassa d'oomicets | La massa total dels oomicets vius, un tipus de fongs que poden ser patògens. | – |
Els resultats van mostrar que la salut del sòl variava àmpliament entre les vinyes, algunes amb sòls altament fèrtils i altres amb sòls de mala qualitat. El gràfic següent descriu el resultat de l'anàlisi i el rang de desig per a un sòl adequat.
| Biomassa bacteriana | Biomassa fúngica | Relació F:B | Protozous totals | Nematodes beneficiosos totals | |
| 1 | 1,005 µg/g | 245 µg/g | 0,02:1 | 798.000 /g | 0 |
| 2 | 2,586 µg/g | 49 µg/g | 0,02:1 | 0 | 0 |
| 3 | 24,706 µg/g | 170 µg/g | 0,01:1 | 0 | 0 |
| 4 | 3,102 µg/g | 200 µg/g | 0,06:1 | 0 | 0 |
| 5 | 2,384 µg/g | 81,7 µg/g | 0,03:1 | 0 | 0 |
| 6 | 2.800 µg/g | 416 µg/g | 0,07:1 | 0 | 0 |
| 7 | 4,998 µg/g | 1,113 µg/g | 0,2:1 | 798.000/g | 0 |
| 8 | 22,695 µg/g | 477 µg/g | 0,02:1 | 319.000/g | 0 |
| 9 | 3,045 µg/g | 3,138 µg/g | 1:1 | 478.800/g | 0 |
| 10 | 4,941 µg/g | 665 µg/g | 0,1:1 | 159.600/g | 0 |
| 11 | 6,664 µg/g | 657 µg/g | 0,1:1 | 0 | 0 |
El rang desitjat per a cada paràmetre en vinyes per gram de sòl és el següent: biomassa bacteriana (135-1.350 µg/g), biomassa fúngica (270 – 6.750 µg/g), proporció de fongs a bacteris (2:1 – 5:1). ), protozous (>50.000/g), nematodes d'alimentació bacteriana (300), nematodes d'alimentació de fongs (200) i nematodes depredadors (100).
Els resultats en general mostren una baixa biomassa fúngica i un xarxa tròfica del sòl incompleta, amb poca varietat de protozous i sense nematodes beneficiosos. Els protozous i els nematodes són extremadament importants per controlar una població bacteriana i augmentar el cicle dels nutrients. Els nematodes, per exemple, poden menjar fins a 10.000 bacteris al dia. El domini dels fongs als sòls de la vinya és crucial per optimitzar la nutrició i millorar la disponibilitat d'aigua. És rellevant esmentar que aquestes són només una anàlisi en una època concreta de l'any, és a dir, a principis de primavera un sever trajecte d'esborrany.
Les variacions en la salut del sòl entre les vinyes es poden atribuir a diversos factors, incloses les pràctiques de gestió del sòl, el terreny i el tipus de raïm. És habitual veure aquest tipus de resultats a causa de les pràctiques de gestió habituals com ara el conreu i l'addició de fungicides. Malauradament, les pràctiques més comunes tenen un impacte directe negatiu en la microbiologia del sòl.
Si esteu interessats en serveis d'anàlisi de sòls, Terra Viva està aquí per ajudar. Terra Viva ofereix una àmplia gamma de serveis, com ara anàlisi de microscòpia de la xarxa tròfica del sòl, consultoria i formació sobre sòls vius, microscòpia i sistemes de compostatge. Contacta amb Terra Viva al [email protected] o truqueu al (+34) 652 608 806 per obtenir més informació. VIN-Q i les 11 vinyes van tenir la gran sort de comptar amb l'experiència d'Isadora.
Tu pots també uneix-te a la comunitat Vin-Q i formar part d'iniciatives de recerca. Vin-Q és un enfocament descentralitzat de l'experimentació científica que permet provar i validar noves metodologies i eines transformant vinyes disperses amb diferents condicions de sòl i microclimes en una infraestructura de recerca coherent.
Per millorar els resultats científics i el coneixement global mitjançant la investigació participativa, Vin-Q busca projectes amb finançament per augmentar el nombre de paràmetres analitzats, com ara la disponibilitat d'aigua, el contingut de nutrients i els residus de pesticides. Si ets investigador o propietari d'una vinya interessat en VIN-Q, posa't en contacte!
